|
|
Entra, calenta, la llum del matí
Et trobes tancada, jo no puc obrir.
També la lluna hi contemplo en la nit.
Forat que em mostra la vida,
Gràcies a tu puc seguir.
Oh, dolça finestra...
Si no fossis aquí...
|
L’amor és un sentiment tan fori
Que sembla haver d’explotar al teu cor,
No és bo de trobar
I quan el tens, se’n va.
Un dia coneixes la persona indicada
I comences a sofrir, a pensar, a sentir;
Un dia els vostres llavis es rocen
I tu sents que, de felicitat, vols morir.
Les vostres mans es toqen,
Els dos cossos es fonen;
Tot és tan bonic...
Però un dia aquesta persona
Et diu que ha deixat de sentir,
Que ja no sent res per tu
I que no té sentit seguir.
El teu món s’enfons
I creus que mai ho superaràs,
Però el temps ho cura tot
I aquest va passant.
Un dia coneixes en una altra,
una persona especial
que et tractarà molt bé,
i naixerà una amistat.
I a poc a poc, sense adonar-te’n,
un altre cop t’enamoraràs.
|
NO HI ETS
Res ja no em sembla igual
tot és diferent per a mí
ara que ja no hi ets.
No em basten
la teva remembrança
ni les teves cartes...
No en tinc prou
amb una difusa imatge
ni tampoc amb els meus somnis...
La música la sento confusa
les paraules han fuit
com se'n van les ones...
El sol ja no riu com abans
quan brillava en els teus ulls
i la mar ja no té color blau.
La meva ànima es mor
sense poder, sense voler acceptar
la teva tan llarga absència
|
Por qué la vida es así?
¿Por qué tan injusta es ésta?
¿Por qué el amor que buscas?
¿Ese amor nunca encuentras?
¿Por qué al hombre al que amas?
¿Por qué no te hace caso?
¿Su corazón ofrece a otra?
¿Por qué en tí no se ha fijado?
Siempre es así,
seguro que cuenta te has dado.
Si hubieran sido de ciencia,
las preguntas se habrían solucionado,
pero al ser el corazón cuestionado,
¿Respuestas? Aún no se han dado.
|
En la brasa de una hoguera,
ayer quemé tus recuerdos,
no eran cartas ni anillos,
sino silencios y besos,
ayer te empece a olvidar,
y dije muchas veces:
¡ya no te quiero!
Pero hoy escuché tu nombre,
hoy te he visto de nuevo,
y el corazón me ha dado un vuelco,
y como madera seca,
vuelvo a quemarme en tu fuego,
ayer comencé a olvidarte,
y hoy te quiero de nuevo
|
TANIT
Cau el capvespre
i els llavis parlen
el seu perfum verinçós,
boca innocent de les meves dunes.
Fan cau al calaix secret
de l'arcaica alegria,
i diu la rondalla
que si jo l'obrís
cauria esmortida.
Cau la Nit, Tanit,
manen els somnis;
per a fer-los ben meus
tanta tafiga.
I diu la rondalla:
si t'atreveixes
hi trobaràs la vida.
Quan arriba el matí
amb l'estrella del dia,
la Deessa de la lluita,
mestressa de les destrals,
indomable i obscura,
eternament conjura:
Dóna'm la mà, i per sempre seràs tu,
més tu que mai; nua, nua, nua!
|
TARDOR
S'aixeca el cant de l'aire entre les fulles
i els arbres deixen anar l'or més pregon.
Deixo anar a poc a poc aconhortada
el meu vestit de por,
balança d'amor i d'odi, equilibri del bosc.
|
ENMIG DE TANTA SEDA
Sé que em mires i no em veus.
tampoc veus els ocells que s'aixequen al teu pas.
Ni les dunes que moren dins el vent
ni l'ombra del meu cos.
Ni vols sentir les cançons
que anuncien el teu lent comiat.
Matinades, pluges, ponents i cendres.
Arbres i paisatges, la meva llum.
El meu cos irisat, enmig de tanta seda,
ni la set, ni l'ànsia, ni el dolor veus.
Ja no somies els meus somnis:
l'Amor és un puntet blanc
que corona la gota de pluja
que rellisca plorant l'alegria del vidre
|
|
|
AQUEST AMOR
Aquest amor que fa un any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l´ha habitat i poblat.
Aquest amor...:
Aquest amor que fa un any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l´ha habitat i poblat.
|
Un dia fosc i trist.
Amb el cel ple de núvols;
Un cor molt afligit
Que ha perdut els escrúpols.
Uns ulls en la finestra
Que miren al carrer;
Una llàgrima rodola,
I, sola, no sap què fer.
Una noia trista i sola
Amb el cor destrossat
Plora desconsolada
Perquè ell se n’ha anat.
|
Tots els joves n’estem farts!
Farts d’estar malament i no saber perquè,
farts de tenir ganes plorar,
i de cridar, i d’estimar;
i de moltes coses més que no sabem
on van ni d’on vénen.
Però sabem que ens afecta,
Que sentim ràbia.
Els estius i caps de setmana
passen que ni els veim
i la resta de l’any és ensopiment:
estudiar, els mals rotllos, les bronques,...
Tot ho tenim en contra!
|
NO VINGUIS
No vull que vinguis
espera'm, algun dia
ja vindré jo.
Ara no podria
comportar la teva imatge
ni la teva presència.
Encara em fan mal
el teu record,
la teva mirada...
Deixa que passi el temps,
llavors...jo hi seré.
Quan pugui tornar a mirar-te
sense sentir morir-se el meu cor.
|
DESIGS
Desitjo avui tantes coses,
tantes coses, tantes, tantes...
Una mà estreta
una carícia dolça i suau
un sentiment quasi oblidat.
Dos cossos junts i aferrats
un dins de l'altre, molt fort
molt fort i per a sempre.
Uns llavis càlids i estrets
una nit encesa i plena
una entrega total.
Un estel pàl.lid als teus ulls
una paraula festosa
un somriure, una mirada...
Desitjo avui tantes coses
com si res no hagués tingut mai.
|
OMBRA
Vols escapar-te
i no saps com
t'arronses tímida
i silenciosa.
No podràs evitar
tornar a ser meva.
Avui mateix t'he vist
només un instant
era el teu somriure
davant dels meus ulls.
T'he reconegut
i no te n'estranyis...
Puix encara porto ben dins
molt endins aquesta ombra
viva i encisadora imatge
de la teva presència.
|
Eres para para mí
lo que yo en este mundo más quiero.
Por tí mi corazón suspira,
y por tí cariño yo muero,
no ves como te miro,
y que en tus ojos me recreo,
siendo siglos para mí
los días que no te veo.
|
EL AMOR
- ¿Quíen te egendro?
- Una mirada.
- ¿Quién fue tu cura?
- Un corazón.
- ¿Y tu esencia?
- Ser la nada.
- ¿Qué piensas hacer?
- Gozar.
- ¿Cómo?
- Haciendo sufrir.
- ¿Al hombre?
- Sí,hasta morir.
- ¿Cuál es tu nombre?
- Placer.
- ¿Y tu apellido?
- Dolor.
- Entonces, ¿quién eres?
- El amor.
|
|
|
